Morpho's Nest in The Cadmium House. The Park Avenue Paintings

Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
Foto: Corrado Serra
1 Maig - 31 Juliol 2017

“Aquestes pedres son, d’una banda, el refugi i el resguard d’allò fràgil, delicat i fugisser. Un lloc en el que hi nien els somnis que tots tenim. Que no mori la pintura!, que surti del meu estudi, que s’amari de pluja i s’assequi amb el sol i que la brisa primaveral l’acaroni. The Cadmium House és aquell lloc pur que un somnia trobar a la vida. Aquell lloc on descansen els records i on s’homenatja l’art anterior al nostre, aquell lloc segur anomenat història on tantes coses son inamovibles.” (Lluís Lleó)

El viatge d'aquestes cinc pedres va començar fa set, o potser vuit, segles i vint anys, el que suma la tradició del fresc del Romànic Català - que li arriba a Lluís Lleó a través de diverses generacions de pintors de la seva família - més el temps que ell mateix ha viscut a Nova York assumint i fent seus els postulats de la modernitat americana. L'obra d'aquest artista català recull la tradició de l'austera espiritualitat medieval alhora que adopta posicionaments avantguardistes reflectits en la trobada de dos mons, l'europeu i el nord-americà.

 Hi ha una relació sòlida entre la semàntica d'aquest viatge a través de la Història de l'Art i la vida i obra de Lluís Lleó; una relació que transcendeix tant allò conceptual com allò formal i que deriva en les circumstàncies espai-temporals que convergeixen en aquestes pedres, a través d'un art confluent, des de Barcelona fins a Nova York. Suma de moments i de llocs.

El resultat son aquestes peces construïdes mitjançant masses pictòriques informes, amb més o menys gruix i densitat -en alguns casos competint amb el mateix escenari en el qual s’ubiquen- que recorren espais compositius més propers a l'espiritualitat de Rothko que a la tradició del color field. Obres que busquen harmonia, conciliació de contraris, el confort de la llar. La mateixa recerca de nu i de veritat formal que aplica Lleó a qualsevol obra seva; no en va el seu treball es mou entre postulats apropiats d'Ellsworth Kelly, Agnes Martin o Pablo Palazuelo.

L'obra de Lluís Lleó és una obra d'equilibris que crea espais transcendents, espirituals, que difumina fronteres entre l'interior i l'exterior, que tracta amb delicadesa poètica els materials aparentment més bruscs i que culmina en una esculto-pintura que fa vàlid l'aforisme de Van der Rohe segons el qual "l'estructura és espiritual".

Text: Paco Cano
Fotos: Corrado Serra

[Aquest projecte és el resultat de la col·laboració entre Lluís Lleó i The Fund for Park Avenue, NYC Parks, Galeria Marc Domènech, The Hue, Instituto Cervantes NY, Institut Ramon Llull, Banc Sabadell Atlántico, Indus]

Premsa:

TV3. TN 
TVE. Telediario 
TVE Informatiu Catalunya 
BTV. Informatiu 
LA VANGUARDIA 
ARA 
EUROPA PRESS
EFE
DIARIO LAS AMERICAS
EL PERIÓDICO
BONART
LA VANGUARDIA
VILAWEB
AL DIA
TENDENCIAS DEL ARTE
BONART
METALOCUS
EL DIARIO
LA INFORMACIÓN