“Lluís Lleó (Barcelona, 1961) va prendre la decisió de la seva vida el 1989. Va fer les maletes i es va instal·lar a Nova York, amb més pànic que il·lusió, tot sigui dit. No perseguia cap somni ostentós de glòria. Només volia crear la seva pròpia obra.”
“(...)Les seves obres tenen densitat emocional i s’adrecen a espectadors amb ganes de fer l’esforç de mirar, cosa que no significa que hagin d’interpretar cap missatge ocult, i encara menys que siguin recompensats amb un simplista efecte terapèutic. Tot és molt més complex.”