“Tot plegat conforma un corpus de propostes extraordinari desenvolupat al llarg dels anys i que l’artista va anar acompanyant d’experimentacions matèriques amb efectes sovint captivadors. A vegades, per fugir de la monotonia del full blanc, Villèlia va optar per intervenir sobre el paper de les maneres més diverses, aplicant-hi cinta adhesiva, afegint-hi goma laca, empalustrant els fulls amb oli, arrugant-los per buscar textures, trepanant-los, troquelant-los, retallant-los com si fossin estergits, esquinçant-los o aplicant-los-hi tant collage com tota mena de tècniques mixtes. No va renunciar a res. Ben al contrari, va mantenir el neguit i el desfici per la descoberta i l’experimentació fins al punt de convertir, a vegades, el paper en material escultòric per elevar volums de qualitats etèries, com les dels mòbils. Parlem, doncs, d’un sense fi de dibuixos i de treballs amb paper que, en última instància, acaben desbordant qualsevol intent de sistematització (...)”

Ricard Bru