Jacques Léonard. Vintage

Jacques Léonard, "Somorrostro. la primera escola", c.1960, Barcelona, Vintage, 18 x 24 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
Jacques Léonard, "Hongareses", c.1950, Barcelona, Vintage, 18 x 23,8 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
Jacques Léonard, "Gitana hongaresa", Barcelona, Vintage, 24 x 18 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
Jacques Léonard, "Passatge de la Vinyeta", c.1950, Barcelona, Vintage, 23,6 x 17,6 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
Jacques Léonard, "Escales del Passatge de la Vinyeta", c.1962, Barcelona, Vintage, 23,7 x 17,7 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
Jacques Léonard, "Somorrostro. La primera escola", c.1960, Barcelona, Vintage, 24 x 18 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
Jacques Léonard, "Gitane du sud de la France", c.1964, Tolouse, Vintage, 23,8 x 18,1 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
Jacques Léonard, "El tio Juanito davant la seva barraca", c.1970 Montjuïc, Vintage, 24 x 18,2 cm ©Arxiu Família Jacques Léonard
7 Maig - 23 Juny 2016

Cinc raons per visitar l'exposició:

1.- Important conjunt de 16 copies vintage d’un dels fotògrafs més desconeguts de la Barcelona dels anys 60 i 70.

2.- Imatges que s'exposen per primera vegada al públic.

3.- Les fotografies revelen una variada gamma d'aspectes privats i quotidians de l'anomenada 'Barcelona Gitana'.

4.- Fotografies que s'allunyen de les típiques imatges pintoresques, folclòriques i anecdòtiques que molts dels seus cel·lebrats contemporanis van fer de la vida Gitana.

5.- Amb aquesta exposició també es vol commemorar un esdeveniment significatiu: el 50è aniversari de l’enderrocament de les darreres barraques del Somorrostro.

Jacques Léonard. Vintage

Aquesta exposició de 16 fotografies vintage de Jacques Léonard (París, 1909 – L’Escala ,1994) té l’objectiu de donar a conèixer una part del magnífic treball d’aquest desconegut fotògraf que, tot i ser de nacionalitat francesa, ha estat darrerament considerat una figura cabdal en la crònica de la fotografia documental de Barcelona.
Jacques Léonard es va instal·lar a la ciutat comtal a principis dels anys 50 després de passar tot un periple vital que el va dur de França a Austràlia. També va deixar el món del cinema, en el qual havia treballat des de molt jove als estudis Gaumont de París o col·laborant amb Abel Gance, per acabar dedicant-se estrictament a la fotografia.
El descobriment durant la seva joventut que alguns dels seus avantpassats eren de raça gitana el va marcar amb escreix i el va animar a documentar la vida i costums d’una gent de la que cada cop se’n sentia més proper.
Malgrat treballar com a fotògraf free-lance per La Vanguardia i La Gaceta Ilustrada, rebre nombrosos encàrrecs públics i privats per part d’algunes de les entitats i companyies més importants del moment, i gaudir de l’amistat de companys fotògrafs com Català-Roca, Colita o Oriol Maspons, la seva veritable passió fou la de documentar de forma massiva i metòdica el que s’ha anomenat com la ‘Barcelona Gitana’ i els seus costums.
Amb la seva càmera va fer un estudi exhaustiu, pseudo-etnogràfic, de les formes de vida autènticament gitanes, els seus territoris i la seva gent. Amb prop d’uns 3.000 negatius, és un dels fons fotogràfics més importants de la ciutat en aquesta temàtica i sobretot un dels més descriptius.
La importància del seu treball no només rau en la qualitat de les seves instantànies sinó també en la humil honestedat de la seva mirada. Jordi Calafell ens descriu el context i la rellevància del fotògraf amb les següents paraules: “Léonard practica una fotografia sense escenificació en la que els gitanos no desperten ni compassió ni rebuig, ni tampoc son l’objecte ni l’eina d’un discurs polític de persuasió (...) La seva pràctica fotogràfica personal mai va cercar el tòpic folklòric espanyol, ni inspirar cap compassió, d’igual manera tampoc tenia la voluntat de significar un posicionament polític. Els significats més clars de les seves fotografies son el documental i la dignificació de la cultura gitana, i possiblement aquest fou un dels motius pels quals el seu treball mai va tenir cap visibilitat. Barcelona ha dignificat un panteó amb els fotògrafs que han narrat d’una determinada manera la ciutat. És necessari revisar aquest panteó i reconstruir altres narratives que fins ara han estat invisibles”.
Amb aquesta exposició també es vol fer memòria d’una efemèride recordada per molts gitanos de l’època: el 50è aniversari de l’enderrocament de les darreres barraques del Somorrostro durant el mes de juny de 1966 en motiu d’una visita del general Franco a Barcelona. Però, per damunt de tot, aquesta mostra està organitzada amb la intenció que el públic de Barcelona retrobi la persona, el fotògraf i el seu treball i que amb la mostra d’aquests 16 exemplars vintage es segueixi treballant per anul·lar el silenci i la invisibilitat que fa tants anys que envolten al ‘Payo Chac’, com l’anomenava la seva família gitana.

Documental Jacques Léonard. El Payo Chac:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/jacques-leonard-el-paio-c...

Notícies relacionades: