“Villèlia, diguem-ho clarament, és un escultor de la mateixa alçada que Cristòfol i Ferrant. Tots tres reclamen una major atenció, tots tres formulen la pervivència de l’escultura, no amb materials definitius, sinó efímers, i és en aquesta fragilitat on trobem el seu camí compartit. Aquesta mostra contribuirà, a més, a recordar que més enllà dels mòbils hi ha tota una obra ‘estàtica’ que també vibra i emociona.”
Llegir aquí.