Chancho va començar la seva formació artística a l’Escola del Treball de Reus i la seguí formant-se en l’especialitat de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, escola en la qual l’any 2000, quan ja era professor de la facultat, obtingué la càtedra de pintura.

Tot i que a l’inici de la seva carrera, Chancho va seguir les directrius academicistes o unes influències informalistes, les experiències viscudes al Baix Camp i en una Barcelona que es despertava de la grisor de la dictadura i el potent ambient cultural de París de la dècada dels setanta el van endinsar en una renovació de la pintura basada en els seus trets essencials i en el traç de la línia com a element definidor de l’espai, camí que no ha abandonat i que ha anat depurant, malgrat patir pujades i baixades artístiques i anímiques.

La mostra, comissariada per Bernat Puigdollers, es proposa anar a l’estructura primigènia que sustenta l’obra de l’artista. És en aquest sentit que s’han recuperat, entre d’altres obres representatives del conjunt de la seva sòlida trajectòria, una sèrie de quaderns i llibretes que l’artista sempre ha realitzat i que anomena discretament amb el genèric «treballs de taula». Es tracta, tanmateix, de llibretes que, en paraules del comissari de l’exposició, “incideixen en el moll de l’os de la seva obra, en allò que el fa únic com a artista. En el seu traç entès com un rastre de vida que ha trobat la seva màxima expressió en una pintura portada al límit. Un llenguatge, la pintura, que des de fa segles alguns volen mort, però que rebrota amb força una vegada i una altra.”