L’exposició “Vicenç Viaplana. Visions i cadències” explora l’obra que Viaplana va realitzar durant els anys 70 y la confronta amb la que ha realitzat recentment. No es tracta d’una retrospectiva convencional, sinó d’una mostra que explora els paral·lelismes que existeixen entre pintures i dibuixos que han estat creats amb 40 anys de diferència.
“En llenguatge musical, una cadència és el final d’una frase musical que conté punts de repòs o de disminució de la tensió que li donen un caràcter suspensiu. […] Hi ha una altra accepció de la paraula, quan es refereix a una de les parts d’un concert: aquell passatge en què un dels intèrprets té l’ocasió de demostrar el seu virtuosisme, i això tant és vàlid per al violí de Niccolò Paganini com per a la guitarra de Frank Zappa. Aquesta exposició s’ajusta perfectament a les dues accepcions d’aquest terme musical. D’una banda, descobreix el virtuosisme de Viaplana en el dibuix i en la pintura, i de l’altra, ens convida a submergir-nos en les tensions generades per cadascun dels diàlegs proposats, que acaben esdevenint una cadència suspensiva que provoca ganes de saber què hi havia abans i què vindrà a partir d’ara en la seva obra.” Montse Frisach ‘Visions inconscients, cadències en suspensió’)