Per primera vegada, la Galeria Marc Domènech organitza una mostra de l’obra de Ramon Guillen-Balmes (Cornellà, 1954 – Barcelona, 2001), un artista extraordinari a qui feia molt temps que no se li dedicava una exposició que analitzés el seu complex treball en una galeria privada. “Tot allò comprensible amb una mà” pretén emplenar aquest buit i contribuir a mostrar una aspecte de la seva obra poc conegut: els seus dibuixos.

L’exposició està formada per un grup de 50 dibuixos i un objecte escultòric titulat “Per l’atracció dels cossos. (11 Models d’ús per a Sensi Cervantes)”. Ambdós conjunts representen bona part del seu univers plàstic. Un món caracteritzat per una mirada insòlita, allunyada dels cànons preestablerts i de receptes apreses, en el qual explora un terreny de formes insòlites, d’estranyes morfologies, que desperten sentiments contradictoris esperonats pel sensualisme inquietant de les seves imatges.

El conjunt de dibuixos, realitzats entre l’any 1999 i 2001, són les darreres peces que l’artista va crear abans de la seva prematura mort l’any 2001 amb 47 anys. Fa 23 anys que es van exposar per darrera vegada en una mostra/homenatge que la Galeria Pèrgamon va organitzar a la seva seu del carrer Duc de la Victòria, 2. El conjunt exposat és, doncs, un magnífic exemple de com Guillen-Balmes trenca els límits i els re-significa, apel·lant sempre a la natura i al cos i a tot allò que l’afecta física i anímicament. El resultat del seu procés és un mostrari d’artefactes i formes a cavall entre l’útil i l’inútil, entre el possible i l’improbable, entre l’autenticitat i l’artifici, que lluny de guiar-nos per un camí establert, ens obre les portes a múltiples lectures que transiten entre l’objecte, la poesia i l’inconscient. Aquests aspectes troben potser la seva màxima expressió en els objectes que creava utilitzant el feltre, la fusta i la resina. La majoria d’aquests objectes, segurament a resultes del seu desig classificatori, s’englobaven en sèries com “Arqueologies d’artista”, “Objets trouvé” o “Models d’ús”. Precisament, l’escultura/objecte que exposem en l’actual mostra pertany a aquesta darrera família.

Els ‘Models d’ús’ eren uns artefactes que l’artista creava a partir d’unes propostes que ell feia a amics seus, o encàrrecs que rebia, a partir dels quals es pretenia resoldre anhels, desitjos, problemàtiques o dirimir alguna mancança. Tant si era una proposta com una comanda, l’artista havia d’acceptar el projecte, realitzar l’obra i documentar fotogràficament com la persona s’emprovava la peça creada, amb la particularitat que aquesta no podia ser adquirida mai per la persona que la provava. L’obra exposada forma part de l’encàrrec que la seva parella del moment, Sensi Cervantes, li proposa l’any 1995. La comanda estava formada per onze desitjos: “… protegir-me de les enveges; per aïllar-me del dolor; per anunciar l’amor; per l’atracció dels cossos; per ser estimada; per saber pensar, encara; per sentir riure al meu voltant; per compartir la vida; per un bany de llum; per créixer; per tenir el temps.” Aquests onze models d’ús es van exposar a Grenoble (França) la primavera del 1996.

Per a Guillen-Balmes, doncs, el procés de creació de l’obra i la seva connexió amb el cos i els sentits, era tan important com l’obra en si. Arnau Puig va escriure el 2002, “Guillen-Balmes va adonar-se que la creativitat habita en l’ull i en la capacitat, possibilitat i decisió sensible de retenir el gest manual precisament en el moment just en què la mirada – i també el tacte – troben la seva satisfacció. Les formes de la seva obra provenen d’elements de la civilització de consum, però aquestes deixalles culturals són retingudes, retallades, situades en aquell punt en què la desconstrucció real esdevé un objecte de desig”.