Aquesta exposició individual i retrospectiva de Nicolás de Lekuona (1913-1937), la primera a Barcelona d’aquesta envergadura en un centre privat, ofereix un recorregut per la seva curta però transcendental carrera a partir de més d’una seixantena d’obres entre les que, a banda d’olis, dibuixos i collages, també hi ha una selecció de fotografies i fotomuntatges procedents directament de la col·lecció de la família de l’artista. A pesar de la seva mort prematura amb 24 anys durant la Guerra Civil, l’esperit innovador i experimental de les seves obres han fet que Lekuona es convertís en un membre destacat de l’avantguarda espanyola i un referent indefugible. Durant la seva curta vida va desenvolupar tot un llegat artístic de gran qualitat i diversitat una bona part del qual ara es podrà veure en aquesta antològica fins el 25 de setembre.
Nicolás de Lekuona neix a la localitat Guipuzcoana de Villafranca de Ordizia el 1913 i ja des de ben jove s’interessa per l’art modern. Estudia a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat donostiarra i posteriorment entra a l’Escola d’Aparelladors de Madrid època en la que coneix a Ramón Gómez de la Serna, Concha Espina i al crític Manuel Abril. És en aquesta etapa quan comença a participar en exposicions col·lectives obtenint el segon premi a l’Exposició d’Artistes Novells Guipuscoans del 1993. Al 1934 mostra les seves fotografies, juntament amb les escultures de Jorge Oteiza i les pintures de Narciso Balenciaga, en una exposició al Kursaal de San Sebastià. Al 1935 finalitza els seus estudis i comença a treballar amb l’arquitecte Florencio Mocoroa realitzant habitatges funcionals. Nicolás de Lekuona va morir el 1937 víctima dels bombardejos de Furniz (Biscaia). La seva obra no va rebre el seu merescut reconeixement fins a principis dels anys 80 quan es va començar a mostrar en importants exposicions col·lectives i individuals.