L’exposició proposa un recorregut per l’obra d’Alberto Magnelli, Fausto Melotti i Joan Miró. Mai abans s’havia exposat l’obra d’aquests tres artistes de forma conjunta. De fet, l’obra escultòrica de Fausto Melotti ha estat fins a dia d’avui pràcticament desconeguda pel públic de Barcelona. Aquesta exposició pretén emplenar aquest buit acompanyant-lo de les obres d’Alberto Magnelli i Joan Miró.
La finalitat d’aquesta mostra és també la de generar un diàleg entre les creacions d’aquests tres artistes amb l’objectiu que el visitant estableixi els nexes d’unió, tant estètics com formals, que es puguin despendre d’aquest encarament a tres bandes.
L’ús que cadascun d’ells fa de les formes, els equilibris entre plans, així com el cromatisme emprat i la combinació austera i poètica dels volums, genera i suggereix tot un seguit d’imprevistes concomitàncies formals entre les peces que coexisteixen i conviuen malgrat haver estat, en molts casos, gestades en llocs, èpoques i entorns diferents.
Aquesta mostra vol ser un itinerari formalista pel món subtil, estimulant i líric de tres dels més grans artistes del segle XX i ens fa partícips del seu particular i extraordinari ball de formes.
Alberto Magnelli (Florència, 1888 – Florència, 1971) és un dels artistes més representatius de la primera meitat del segle XX i dels pocs que millor resumeix tots i cadascun dels postulats plàstics més rellevants d’aquest important període. Es va sentir atret pel Cubisme i el Futurisme, tanmateix, la seva necessitat de romandre independent va fer que adoptés una actitud distant a qualsevol classificació. La seva trajectòria artística passa per la figuració i l’abstracció geomètrica.
Fausto Melotti (Rovereto,1901- Milà, 1986) fou un escultor i pintor italià conegut per les seves ceràmiques i les seves finíssimes escultures inspirades en temes com la música i la mitologia grega. Melotti es va interessar per l’articulació de l’espai i en cercar un llenguatge propi i suggerent mitjançant l’experimentació constant. Són destacables les seves escultures per la flexibilitat, verticalitat i lleugeresa que presenten, així com també per la gran diversitat i combinació de materials emprats en totes elles.
Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca,1983) pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. Al 1920 es trasllada a París on anirà madurant el seu estil treballant des de la memòria, el subconscient i la fantasia. És en aquesta època quan Joan Miró s’incorpora al moviment surrealista i manifesta també el seu desig d’abandonar els mètodes convencionals de pintura per poder treballar en una forma d’expressió més lliure. Posteriorment, la seva trajectòria artística passa per una etapa de sintetització de les formes i composicions de color abstractes, i finalitza en un treball marcat, principalment, pel gest.
