“Luis Claramunt. Anys 80” proposa, a través de prop d’una seixantena d’obres, un recorregut extens i representatiu per una dècada molt important de la carrera artística del pintor. Es tracta d’una pintura marcadament expressionista, en la que hi predomina una pinzellada dinàmica i vibrant. L’energia que desprenen els seus olis i aquarel·les guanya poder descriptiu i dramatisme amb la utilització d’una paleta de colors intensa, alhora que extraordinàriament curta, en la que hi abunden els blaus i els ocres. El propi artista ens descriu el seu procés de creació amb les següents paraules: “Pel que fa a l’execució i al plantejament de l’obra en general, és l’ús de la taca sense esquema previ, feta sense sentit, i després extraient-ne una idea, una sensació, i acoblant-la a un record; en suma, barrejant-hi dues realitats: una de més directa, l’accident fortuït, i una altra de menys real, la que pugui donar la voluntat, la memòria, la memòria inconscient.”
Durant aquesta dècada, l’artista pinta principalment espais urbans. Carrers, places, ports, tots aquells llocs en els que s’hi desenvolupa una activitat veritablement espontània, espais en els que troba situacions i escenes reals, lligades a una vida sense filtres, i que l’aproximen a un món instintiu i immediat, poc concorde amb el rerefons familiar de la seva infància i joventut.