Aquesta és la primera exposició dedicada a l’artista nord-americà Eugene J. Martin (1938-2005) a l’Estat. Martin pertany a la generació d’artistes afroamericans sorgida després de la Segona Guerra Mundial, però es va distingir per la seva manca d’implicació política i per la seva independència creativa.

Després d’una infància difícil, Martin va ingressar a la Corcoran School of Art and Design de Washington, D.C., el 1960. Convertir-se en artista era una vocació evident, independentment de les seves dificultats materials. Va visitar museus i s’apassionà per Cézanne, Picasso, Kandinsky, Klee i Miró, influències clares en la seva obra. Els primers anys figuratius van evolucionar cap al que ell anomenava “abstracció satírica”: criatures biomòrfiques i antropomòrfiques irrompien en composicions hàbils, sempre amb humor. Sovint dibuixava al carrer o a cafès, venent els seus dibuixos als vianants o amb el suport de mecenes generosos.

El 1963, en graduar-se, va abandonar definitivament la figuració acadèmica. Els anys següents es van centrar en reflexió i experimentació, desenvolupant un estil singular influït per l’art modern. El seu treball s’organitza en sèries clarament definides: Circle Drawings (1969-1971) i Oval Drawings (1971-1974), on les formes lliures es constrenyen dins d’estructures geomètriques, evocant Kandinsky i Picasso. Seguiren Sculptural Drawings (1974-1975) i Mines Graphites (1976-1978), poblades de criatures oníriques en universos geomètrics, i els Bamboo Drawings (1981-1983), poètics i humorístics.

Cal tenir en compte que aquestes obres es van crear en condicions precàries, amb formats petits i materials econòmics. Va ser a partir de 1988, amb el seu propi estudi, quan Martin treballà amb acrílic sobre llenç i formats més grans, desenvolupant collages “heterocrònics” i avançant cap a l’abstracció pura dels anys noranta, on les figures desapareixen substituïdes per elements geomètrics de colors vius. Malgrat un ictus el 2001, va continuar treballant, amb un gest més essencial i lliure.

La seva carrera va ser solitària, allunyada d’escoles i moviments. Tot i la dominància del Pop Art i el Minimalisme als EUA, Martin mai no va renunciar a la seva visió artística ni va considerar la seva obra com a política. La seva trajectòria es situa dins del context de la història de l’art afroamericà del segle XX, des del Renaixement de Harlem fins a la lluita pels drets civils, que va viure de prop, arribant a assistir al discurs de Martin Luther King el 1963. La seva obra combina llibertat, humor i un rerefons de joie de vivre, independentment de les condicions materials o de la noció d’èxit.

Les influències i diàlegs culturals són clars: l’obra de Romare Bearden i Jacob Lawrence, així com la fascinació per Picasso, són presents en la seva exploració de collages, contrastos cromàtics i composicions gràfiques. Darrere de la diversitat estilística s’hi amaga una gran coherència, un esperit de recerca constant i un domini tècnic.

Per a l’exposició, la galeria ha seleccionat obres representatives dels anys setanta i vuitanta: els dibuixos ovalats (1971-1973), els dibuixos a llapis de grafit (1977-1978) i els dibuixos a tinta amb ploma de bambú (1982). La varietat de tècniques (tinta, llapis, guaix, aquarel·la i collage) mostra la llibertat gestual de l’artista i el seu talent com a colorista.

L’obra de Martin forma part de col·leccions institucionals destacades als Estats Units, especialment al sud: Alexandria Museum of Art (Louisiana), Ogden Museum of Southern Art (Nova Orleans), Paul R. Jones Collection of African American Art (Newark, Delaware), Schomburg Center for Black Culture (Nova York), Stowitts Museum (Califòrnia) i Walter O. Evans Collection of African American Art (Geòrgia), així com de col·leccions privades a Amèrica i Europa. Ha arribat el moment que l’obra d’Eugene J. Martin sigui redescoberta per un públic més ampli, per apreciar l’alegria serena que desprèn cada creació.

Agraïm la col·laboració de l’© Estate of Eugene J. Martin i de la Galerie Zlotowski en la realització d’aquesta exposició.