La Galeria Marc Domènech presenta una de les exposicions més importants de l’obra d’Esteban Vicente (Turégano, Segovia, 20 de gener de 1903 – Nova York, 11 de gener de 2001) mai organitzades a Catalunya.
Prop de 40 obres, entre olis i dibuixos, s’han seleccionat per mostrar un recorregut ampli i representatiu de totes les etapes creatives de l’artista. L’exposició vol sobretot destacar l’interès de Vicente pel color i la forma. Per a ell eren dos elements indissociables l’un de l’altre. Les obres exposades, ja siguin dibuixos, collages o olis, ens mostren la capacitat de l’artista d’expressar emocions i sensacions a partir de l’ús del color i també mitjançant les formes que aquest modula en el pla pictòric. El resultat obtingut pel difuminat dels contorns en el cas de les pintures o els perfils blancs irregulars dels papers estripats emprats en els seus collages, ens indueixen a percebre les formes com si estiguessin en constant moviment. Complementàriament, s’estableix un joc d’equilibris i ordenacions, doncs, tal i com l’artista assevera “el que importa és l’estructura i com les coses es criden les unes a les altres”. Aquests equilibris formals pretenen reproduir una mena de “paisatges interiors” que, segons ell mateix afirma, “no registren el que veig, per descomptat, sinó el que em fa sentir el que veig”.
La mostra s’inicia amb un conjunt de guaixos figuratius que Esteban Vicente va realitzar entre París i Barcelona durant els anys 30, clarament emmarcats dins l’estètica de l’escola de París que altres artistes com Francisco Bores o Hernando Viñes també varen immortalitzar durant aquells anys. L’any 36, a l’esclatar la Guerra Civil, Vicente marxa als Estats Units d’Amèrica, país del que n’obtingué la nacionalitat l’any 1940 i en el qual va residir fins la seva mort el 2001.
Esteban Vicente fou l’únic artista Espanyol que va pertànyer a la primera generació d’expressionistes abstractes a Nova York i va prendre part activa en molts dels transcendentals esdeveniments que es van organitzar en aquesta ciutat a finals dels 40 i principis dels 50, com les exposicions “Talent 1950” (Kootz Gallery, NY, 1950) o “9th Street” (NY, 1951). Aquesta darrera fou la que va consagrar la primera generació d’artistes de l’Escola de Nova York davant del món. Entre les seves amistats d’aquesta època destaquen els crítics Harold Rosenberg, Thomas B. Hess, o els pintors, De Kooning, Jackson Pollock, Mark Rothko, entre molts d’altres.
No fou fins l’any 1987, 53 anys després d’haver marxat als Estats Units, que Esteban Vicente va poder inaugurar una exposició al seu país natal, a la Fundación Banco Exterior de España de Madrid. Posteriors exposicions en galeries privades nacionals i en institucions públiques com el Museo Nacional de Arte Reina Sofía (Madrid) o l’Institut Valencià d’Art Modern (València) així com la inauguració el dia 28 d’abril de 1998 del Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente (Segovia) omplen definitivament el buit que fins aleshores havia patit al seu país.
L’exposició podrà veure’s també a Madrid a la Galería Guillermo de Osma durant la primavera del 2018 i ha estat possible gràcies a la col·laboració de The Harriet and Esteban Vicente Foundation (Nova York), del Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente (Segovia) i de la Ameringer|McEnery|Yohe Gallery (Nova York).