Als anys vint, molts artistes es van allunyar de les avantguardes per tornar a formes figuratives i a les tradicions clàssiques. Van centrar-se en temes com la maternitat o els mites mediterranis, recuperant elements nostàlgics com una manera de fer front a temps marcats per la pèrdua i alienació. Aquest moviment, sovint anomenat “retorn a l’ordre” o “renaixement clàssic”, va ser una resposta al trauma de la Primera Guerra Mundial, als efectes d’una industrialització descontrolada i a la crisi social i econòmica. Tot i que alguns el van interpretar com un gir conservador o reaccionari, en realitat expressava també un desig de tornar a valors estables i intemporals, tot integrant la tradició clàssica amb una nova mirada artística contemporània.