L’exposició “Óscar Domínguez. El ‘triple traç’. 1948-1952” reuneix per primera vegada les obres que l’artista va realitzar amb la tècnica coneguda com triple trait. Des de finals dels 40, abandonat el surrealisme dels anys 30, la seva pintura s’introdueix en un món més figuratiu en què predominen les composicions geometritzades d’influència picassiana i pinzellada gruixuda. A partir de l’any 48, però, Domínguez enceta un nou recurs estilístic anomenat ‘triple traç’ caracteritzat per la utilització d’una fina línia de tinta xinesa que deixa un marge blanc a banda i banda emmarcant els diferents elements de la composició, com si d’una mena d’aura es tractés. Les obres produïdes en aquest període es tornen molt més netes, rigoroses i equilibrades en les quals hi predomina un dibuix de fines línies nítides i precises i uns colors que recuperen la seva llum. És, segurament, l’obra més positiva i optimista que l’artista mai va realitzar.