Max Jacob

Quimper (Bretanya), 1876 – Drancy (Camp de concentració), 1944

Max Jacob va néixer el 12 de juliol de 1876 a Quimper, Bretanya, en una família jueva. Des de jove va mostrar una inclinació per les arts i les lletres. Es va traslladar a París el 1894 per estudiar a l’Escola Colonial, però aviat va abandonar els seus estudis formals per dedicar-se a l’escriptura i la pintura, entrant en contacte amb l’ambient artístic vibrant de Montmartre. A París, Jacob va conèixer molts artistes i intel·lectuals de l’època, incloent Pablo Picasso, amb qui va formar una amistat propera. El 1901, es va traslladar a un estudi al Bateau-Lavoir, on va conviure amb Picasso i altres artistes d’avantguarda. Durant aquesta època, Jacob va començar a experimentar amb diferents formes literàries i estils, adoptant un enfocament simbolista en la seva poesia. El 1909, Jacob va tenir una experiència mística que el va portar a convertir-se al catolicisme el 1915. Aquest canvi espiritual va influir profundament en la seva obra, infonent els seus poemes i escrits amb un sentit de cerca espiritual i reflexió sobre el diví i el profà. Va publicar el seu primer llibre important, “Le cornet à dés” el 1917, una col·lecció de poemes en prosa que va ser ben rebuda i va consolidar la seva reputació literària. El 1921, Jacob es va traslladar a Saint-Benoît-sur-Loire, cercant una vida més tranquil·la i allunyada del bullici parisenc. Amb l’ascens de l’antisemitisme i l’esclat de la Segona Guerra Mundial, la vida de Jacob es va tornar cada vegada més perillosa. Malgrat la seva conversió al catolicisme, el seu origen jueu el va convertir en un objectiu durant l’ocupació nazi de França. Al febrer de 1944, Jacob va ser arrestat per la Gestapo i deportat al camp de concentració de Drancy. Tot i que amics influents van intentar assegurar la seva alliberació, Max Jacob va morir de pneumònia a Drancy el 5 de març de 1944, abans de poder ser alliberat.