Julio González

Julio González

1876 - 1942

Obres

Jeune fille avec grappe de raisins, 1914

Près de l'église, c.1928

Femme aux gerbes de blé, 1929

Main debout, 1937

Biografia

Barcelona, 1876 – Arcueil, 1942

Julio González fou un pintor i escultor català considerat internacionalment com un dels pioners de l’escultura moderna. La seva obra evoluciona amb el pas del temps al cubisme sent una de les figures centrals de la plàstica moderna. L’artista va néixer a una família d’orfebres i ferrers on va treballar al taller familiar al costat del seu pare i un dels seus germans, l’artista Joan González (1868-1908). Els treballs d’orfebreria són rellevants per entendre el desenvolupament de la seva producció artística i l’omplen d’una coneixença tècnica que impulsa a artistes com Brancusi i Picasso a buscar-lo com a col·laborador a finals dels anys 20. Julio González també es forma a l’escola Llotja de Barcelona i freqüenta Els Quatre Gats. L’any 1900 s’estableix a París fins a la seva mort.  Tot i la vocació de l’artista per tirar endavant el seu camí com a pintor, les dificultats per obrir-se en aquest món l’obligaven a continuar realitzant peces d’orfebreria que li permetien guanyar-se la vida, és per això que fins l’any 1922 no realitza la seva primera exposició individual. Durant els anys 1903-1904 va utilitzar el taller de Gargallo, el 1910 comença a elaborar màscares amb metall repussat i finalment l’any 1918 pren la gran decisió d’entrar als tallers de La Soudure Autogène Française de Boulogne-sur-Seine on es familiaritza amb la tècnica industrial de la soldadura, aplicada posteriorment en les seves obres. Durant la dècada dels anys vint, Julio González exposa en diversos certàmens parisencs com Salon d’Automne, Salon de la Société Nationale des Beaux-Arts i  Salon des Indépendants. La dècada dels trenta va ser el període central de la seva producció on la seva obra adopta un estil abstracte i essencial on tracta de manera contigua amb artistes com Torres Garcia i el surrealisme. L’artista defineix el seu treball com “dibuixar en l’espai”, on els volums de les seves escultures es troben descrits per el joc tridimensional de les formes planes o lineals elaborades amb ferro. Gonzalez sintetitza en un únic llenguatge singular i personal les contradiccions entre el Surrealisme i el Constructivisme, lo figuratiu i lo abstracte, les convencions acadèmiques i la Vanguardia que estaven presents en l’ambient artístic parisenc.  Participa en l’exposició parisenca de la SAI (1936) i a la mostra Cubism and Abstract Art del Museum Of Modern Art de Nova York. Julio González va morir a la seva casa d’Arcueil el 1942.