José Guerrero

Granada, 1914 – Barcelona, 1991

Estudia a l’Escola d’Arts i Oficis de Granada i més tard a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, on és deixeble de Vázquez Díaz. Obté beques de la Casa de Velázquez i del Centre Cultural Francès de Madrid, amb les quals viu a París el 1945 i el 1946, i on aprèn la pintura al fresc a l’École de Beaux Arts. El 1949 s’estableix a Nova York, on entra en contacte amb Kline, Rothko, Pollock i Motherwell, realitzant la seva primera exposició el 1954 a la galeria Betty Parsons. Allí comença a fer obres abstractes. Incorporat a l’Escola de Nova York, Guerrero participa amb els seus quadres abstractes de gran sentit líric en diverses exposicions amb els pintors de l’action painting, si bé la seva obra va ser sempre considerada pels crítics com a diferent, hereva de la tradició espanyola, mediterrània i andalusa. Obté una beca de la Graham Foundation i és professor de pintura i dibuix a la New School for Social Research, de Nova York. El 1965 torna a Espanya per a romandre-hi tres anys. La seva pintura comença a ser coneguda aleshores i, a finals dels anys seixanta, ja es pot percebre la seva influència en els joves pintors abstractes. Els contactes de Guerrero amb Espanya sovintegen des d’aquell moment, tot i que encara segueix vivint a Nova York, i participa amb obres en la creació del Museu de Conca. El 1959 rep el premi New Talent creat per la revista “Art in America”, i és nomenat pel govern francès Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres. El 1984 el govern espanyol li concedeix la Medalla d’Honor a les Belles Arts i el 1989 la Medalla d’Honor de la Fundació Rodríguez Acosta, de Granada. L’any 2000 el Centre José Guerrero de Granada obre les portes al públic amb els objectius de la custòdia, catalogació, exhibició i divulgació de l’obra del pintor granadí, i el foment de la investigació al voltant de la seva vida i producció artística.