Joan Claret

Barcelona, 1929 – 2014

Joan Claret i Corominas va ser un dels pintors més singulars de la generació de postguerra a Catalunya. Tot i formar-se en un context dominat per l’informalisme, va destacar per la seva aposta per una pintura constructivista i analítica i es va convertir en un dels principals exponents d’aquest gènere. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma, el 1957 va fer una breu estada a París que va marcar la seva evolució cap a una pintura refinada i estructurada. Va exposar nombroses vegades a la Sala Gaspar de Barcelona, ​​on va rebre el reconeixement de la crítica, i va participar en destacades mostres col·lectives com les exposicions 0 Figura i MAN, així com en certàmens internacionals al Brasil, Estats Units, Anglaterra i Suècia. El 1963 va rebre el premi de dibuix Joan Miró. El seu període de plenitud pictòrica s’estén entre el 1959 i el 1966, moment en què la seva obra es va difondre internacionalment amb exposicions itinerants als Estats Units. Durant les dècades de 1980 i 1990, Claret va consolidar el seu llenguatge artístic, fidel a la cerca d’equilibri i harmonia.