Gaston Chaissac

Gaston Chaissac, el menor de quatre fills d’un sabater, va ser un nen de salut i sensibilitat delicades. Va acabar la seva escolarització obligatòria als tretze anys i va passar per diverses feines al seu Avallon natal, al sud-est de París, abans de traslladar-se amb la seva mare, el 1926, a la localitat veïna de Vallapourçon, per viure a casa de la seva germana. Gaston havia tingut poc tracte amb el seu pare, qui el 1914 se’n va anar a la guerra i el 1918 decidí abandonar definitivament la família; en canvi estava molt unit a la seva mare, la mort de la qual el 1931 li va causar una tremenda depressió.

El 1935 Chaissac va intentar guanyar-se la vida a París, sense aconseguir-ho. Però dos anys després va tornar a la capital, allotjant-se a casa del seu germà gran i cultivant l’amistat d’un veí d’aquest, l’artista Otto Freundlich, que el va animar a pintar. La relació va continuar per carta quan Chaissac va ser hospitalitzat quan se li va diagnosticar una malaltia tuberculosa. El 1942 va ser donat d’alta després de 4 anys d’hospitalització i es va casar amb Camille Guibert. L’any següent s’instal·len a Boulogne-les-Essarts, on Camille treballava de mestra i Chaissac creava i cuidava de la seva filla. El 1944 va exposar al Salon des Indépendants on Jean Dubuffet va veure les seves obres i en va quedar enlluernat. El 1948 Camille va ser traslladada a Sainte-Florence-de-l’Oie, lloc on Chaissac, en un aïllament gairebé total, va continuar dedicant-se intensament a les seves obres. Debilitat per la hipertensió i l’asma, no va poder gaudir de l’èxit de crítica que va acompanyar les exposicions de la seva producció realitzades al llarg dels anys 60 a París, Milà i els Estats Units; va morir d’apoplexia el 1964.