Francis Picabia

París, 1879 – 1953

Nascut el 1879 a casa del seu avi a París, de mare francesa i pare espanyol nascut a Cuba, Picabia es va convertir en un artista estretament vinculat a la majoria dels temes i moviments clau de l’era moderna.

El 1888 Picabia ingressa a l’École des Arts Décoratifs i es fa molt amic de Rodo (Poma) Pissarro, qui li presenta al seu pare, el pintor Camille Pissarro. Al començament de la seva carrera, Picabia es fa conegut com a pintor impressionista i comença a exposar les seves pintures al Salon d’Automne i al Salon des Indépendents. Entre el 1908 i el 1912 busca una forma d’expansió més personal i explora els estils neoimpressionista, fauvista i cubista. És significatiu que el 1908 Picabia coneix la seva futura esposa, Gabrielle Buffet, una estudiant de música. Els diners de la seva dona permeten a Picabia viatjar i el 1913 Picabia i la seva dona viatgen a Nova York per a l’Armory Show, on Picabia exposa a la galeria “291” d’Alfred Stieglitz. Amb Marcel Duchamp forma una branca novaiorquesa del moviment dadaista. Aquest període va marcar el començament de les pintures maquinistes de Picabia en què la maquinària i la tecnologia son subvertides i se’ls dona personalitat sexual. L’estiu de 1916 Picabia abandona Nova York per instal·lar-se a Barcelona, ​​on el 1917 inicia la publicació de la revista dadaista titulada “391”. Durant la dècada de 1920, Picabia produeix provocatives pintures que incorporaven llumins, rul·los i botons, i el 1923 comença a realitzar “collages dadaistes”, als quals segueix una sèrie de “Monstres” i, a finals de la dècada de 1920, les “Transparències”. Durant els primers anys del surrealisme, Picabia participa en diverses exposicions surrealistes importants, encara que sempre es va mostrar reticent a adherir-se totalment al moviment. La seva extrema originalitat, el caràcter extravagant i la bufoneria propagandista van exercir una important influència en el moviment surrealista durant aquests anys. A la dècada de 1930 la seva obra es torna més variada i naturalista. El 1936 participa en la important exposició internacional d’obres dadaistes i surrealistes al MOMA de Nova York. Picabia va morir a la mateixa casa on va néixer, el 30 de novembre de 1953.