Esther Boix

Neix a Llers el 26 de març de 1927. La seva infantesa queda marcada per la poliomielitis que pateix el 1929. El 1943 ingressa a l’Escola d’Arts i Oficis (Llotja) i, el 1945, a l’Escola Superior de Belles Arts, on rep una formació de caire academicista. Allà coneix Leonci Quera, Mercè Vallverdú, Josep Maria Subirachs i Ricard Creus, amb qui es casarà el 1956. Amb tots ells funda, el 1950, el Grup Postectura.

S’inicia una etapa intensa en què participa als Salons d’Octubre, al Saló d’Art Independent i en diverses exposicions col·lectives. El 1953, becada per l’Institut Français, viatja a París, on estableix amistat amb Maria Girona, Ràfols Casamada, Antoni Clavé, Guinovart i Antonio Bonet Correa. El 1955 exposa amb gran èxit a la Galeria Biosca de Madrid, amb un text de presentació redactat per Cesáreo Rodríguez-Aguilera. El 1956 s’instal·la a Milà amb Ricard Creus; tots dos participen activament en la vida cultural de la ciutat i ella exposa a la Galeria Pater. El 1957 tornen a Barcelona i neix el seu fill Adrià.

Entre 1959 i 1963 continua viatjant per Europa —París, Milà, Venècia i Suïssa— i crítics com Angel Marsà, Juan Cortés o Benet Aurell glossen la seva obra. L’any 1965, Esther Boix crea a Barcelona el grup Estampa Popular, i el 1966 té lloc la destacada “2a Exposició Nacional d’Estampa Popular” a l’Hospitalet de Llobregat. Poc després, el 1967, funda amb Ricard Creus l’escola d’arts plàstiques “L’Arc”, destinada a joves, on posa en pràctica el seu interès per la pedagogia de l’art. Durant aquests anys exposa a Barcelona, Salamanca, Valladolid, Sòria i altres ciutats.

El 1970 és detinguda després de manifestar-se contra el procés de Burgos, fet que marca l’inici dels anomenats “Anys durs” i de les sèries pictòriques de temàtica reivindicativa. Al llarg de la dècada dels setanta continua exposant en diverses ciutats de l’Estat, i crítics com Corredor Matheos, Santos Torroella, Maria Lluïsa Borràs, Daniel Giralt-Miracle, Arnau Puig o Moreno Galván escriuen sobre la seva obra. El 1975 exposa a la Galería Península de Madrid, dirigida pel mateix Moreno Galván. Comença així l’etapa que ella defineix com “l’hora del cant”, que ja no abandonarà fins a la seva mort.

El 1982, E. Boix i R. Creus publiquen L’art a l’escola, un llibre que tindrà una gran influència entre els estudiants del moment. Durant les dècades dels vuitanta i noranta continua exposant i dedicant-se plenament a la pedagogia. En els darrers anys, ella i el seu marit van a viure a El Perer, prop de la Fageda d’en Jordà (Garrotxa), per reconnectar amb la natura. Els últims dies de la seva vida els passa a Anglès, on mor als 87 anys, el 26 de maig de 2014.