Antoni Tàpies

Barcelona, 1923 – Barcelona, 2012

Comença a pintar de manera autodidacta després d’abandonar els estudis de dret. Cap a 1945, la dedicació a la pintura és cada vegada més intensa. Es va interessar per la filosofia de Heidegger i de Sartre, així com del pensament oriental. L’any 1948 és un dels fundadors del grup Dau al Set i de la revista del mateix nom. De la mateixa manera que tots els seus membres, desenvolupa un univers d’éssers i espais onírics pròxims a Miró, Klee i Ernst. El 1948 va exposar al I Saló d’Octubre de Barcelona i va conèixer a Joan Miró. El 1949 va participar a l’exposició “Un aspecte de la jove pintura catalana” a l’Institut Francès de Barcelona, on el va veure Eugeni d’Ors, que el va convidar al VII Saló dels Onze a Madrid (1950). Becat per l’Institut Francès, va viatjar a París l’any 1950 y va conèixer Picasso. El 1955 va fundar l’efímer grup Taüll (Aleu, Cuixart, Mercadé, Muxart, Guinovart i Tharrats). Als inicis dels anys 50 va començar una etapa crucial per a l’artista en la qual no solament troba el seu propi llenguatge informalista, sinó que obté reconeixement internacional. El 1990 s’inaugura a Barcelona la Fundació Antoni Tàpies, on es reuneix una col·lecció completa d’obres del mateix artista. Paral·lelament a la seva activitat artística, ha desenvolupat una tasca d’escriptor i de teòric que donat lloc a diverses publicacions: La pràctica de l’art (1970); L’art contra l’estètica (1974); Memòria personal (1977); Per un art modern i progressista (1985)…