André Masson

André Masson

1896 - 1987

Biografia

Balagny-sur-Thérain, 1896 – París, 1987

A l’edat de 10 anys, André Masson visitava sovint museus i galeries d’art, especialment el Musée Royal des Beaux-Arts de Brussel·les, on des de molt jove va rebre la influència de molts dels grans mestres. Tot i ser menor d’edat, els seu talent va ser reconegut en la seva acceptació a l’Académie Royale des Beaux-Arts de la mateixa ciutat. L’excepcional habilitat per al dibuix de Masson va fer que Paul Signac i Paul Baudouin es fessin amics i mentors de Masson, tot i que amb prou feines era un adolescent. No obstant això, el meteòric ascens de Masson a la comunitat artística es va veure interromput el 1916, quan va ser enviat a lluitar al Somme. Ferit greument l’any següent, va passar la resta de la guerra entrant i sortint d’hospitals mèdics i psiquiàtrics. Quan Masson va ressorgir a l’escena artística, Daniel-Henry Kahnweiler va encoratjar el seu cubisme, però la iconografia de les seves obres van fer que André Breton, en veure la seva obra a la galeria de Kahweiler, li demanés d’unir-se al grup surrealista. Masson va experimentar repetidament amb el dibuix automàtic i va crear molts retrats automàtics dels seus col·legues. Les seves obres automàtiques i les seves pintures d’inspiració poètica van ser una gran influència per a Joan Miró, l’estudi del qual era veí del seu. A la dècada del 1930, durant el seu allunyament del grup surrealista, Masson va produir obres més il·lustratives i il·lusionistes que exploraven temes surrealistes d’una manera expressionista més allunyada de l’automatisme. Masson va fugir als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial però va tornar a la seva terra natal tan aviat com va acabar. En les dècades del 1940 i el 1950, Masson també es va interessar per l’art zen, intentant retratar l’essència de l’objecte representat d’una manera espontània i abstracta. De mica en mica, a partir de la dècada de 1970, la discapacitat va anar frenant la seva producció artística. La influència de Masson es va sentir més profundament als Estats Units en el treball d’artistes d’avantguarda com Jackson Pollock o Mark Tobey.