LA VANGUARDIA. CULTURAS, 30-12-16
Sònia Hernández
30.12.16

“El primer és el misteri. Per això a Lluís Lleó (Barcelona, 1961) li interessa l’obra de Jasper Johns, Pablo Palazuelo, Ellsworth Kelly o Agnes Martin. Pel mateix motiu ha estat immers pràcticament dos anys en una producció gairebé obsessiva al voltant del paper, sense arribar a afirmar...

TIME OUT, 28-12-16
Ricard Mas
28.12.16

“Per què hi heu d’anar....
Per la delicadesa dels materials, la riquesa del color i la bellesa de la història narrada.”

“48 finíssims papers (...) damunt dels quals Lleó hi ha esmerçat mesos de pacients traços amb grafit –a més de pinzellades de blau Palazuelo, tinta xinesa...

LA VANGUARDIA, 25-12-16
Juan Bufill
25.12.16

“Lluís Lleó (...) ha sabut diversificar la seva obra experimentant amb diversos materials i suports, modulant diversos graus d’expansió i contenció expressiva, de riquesa matèrica i sostracció minimalista, i amb freqüència ampliant el camp expressiu més enllà del tradicional quadre amb marc”

EL PUNT AVUI, 18-12-16
Pilar Parcerisas
18.12.16

“(...) l’exposició que ara exhibeix (...) dóna a la pintura sobre paper, sovint tractada només amb grafit i tinta, una dimensió mural extraordinària. Novament, la superfície de l’espai del paper es fon amb la solidesa de la paret. Les qualitats mats, brillants, òssies, s’expressen en el detall d...

LA VANGUARDIA, 3-12-16
Juan Bufill
03.12.16

La seva obra és exemple d’un art abstracte amb una dimensió existencial.
L’origen de l’última sèrie de dibuixos de Lluís Lleó (...) es troba en la relació de l’artista amb Marion Selig, amiga que sempre el va animar a no oblidar la disciplina del dibuix, segons ella tan...

30.11.16

El catàleg de l'exposició ja està disponible a la galería.

EL PAÍS, 10-11-16
Ángela Molina
10.11.16

“La peça site-specific titulada D’on venim, on som,  a la galeria Marc Domènech, és un exercici de catarsi amb la pintura com a cos simptomàtic, només que aquí la narració és la de la pròpia biografia, condensada en capes i capes de pintura. Una sinuosa línia recorre les dues...

LA VANGUARDIA, 25-10-16
Juan Bufill
25.10.16

“El projecte, al principi, era tan ambiciós com indefinit i obert. El galerista Marc Domènech volia produir i presentar una exposició de Xavier Escribà que pogués ser important i significativa en les trajectòries de l’artista i de la galeria. Tots dos han volgut fer –i ho han aconseguit- una...

LA VANGUARDIA, 22-10-16
Sònia Hernández
22.10.16

“(...) Xavier Escribà (París, 1969) ha construït una línia de la vida flotant en la qual capes de pintura que funcionen com epidermis van cobrint la superfície segons passen els anys. Així, un tub de ferro acerat de 95,3 metres que recorre, suspès, les parets de la galeria serveix com autoretrat...

EL PUNT AVUI, 16-10-16
Jaume Vidal
16.10.16

“Xavier Escribà (París, 1969) va decidir un bon dia que la seva mirada a la pintura no era com obrir una finestra per reflectir el que hi havia darrere; ni tan sols usar l’enquadrament de la finestra, sinó deconstruir la finestra. Utilitzar la pintura com a pretext, objecte i subjecte del seu...

Pages