“Per què hi heu d’anar....
Per la delicadesa dels materials, la riquesa del color i la bellesa de la història narrada.”
“48 finíssims papers (...) damunt dels quals Lleó hi ha esmerçat mesos de pacients traços amb grafit –a més de pinzellades de blau Palazuelo, tinta xinesa...
“Lluís Lleó (...) ha sabut diversificar la seva obra experimentant amb diversos materials i suports, modulant diversos graus d’expansió i contenció expressiva, de riquesa matèrica i sostracció minimalista, i amb freqüència ampliant el camp expressiu més enllà del tradicional quadre amb marc”
“(...) l’exposició que ara exhibeix (...) dóna a la pintura sobre paper, sovint tractada només amb grafit i tinta, una dimensió mural extraordinària. Novament, la superfície de l’espai del paper es fon amb la solidesa de la paret. Les qualitats mats, brillants, òssies, s’expressen en el detall d...
La seva obra és exemple d’un art abstracte amb una dimensió existencial.
L’origen de l’última sèrie de dibuixos de Lluís Lleó (...) es troba en la relació de l’artista amb Marion Selig, amiga que sempre el va animar a no oblidar la disciplina del dibuix, segons ella tan...
El catàleg de l'exposició ja està disponible a la galería.
“La peça site-specific titulada D’on venim, on som, a la galeria Marc Domènech, és un exercici de catarsi amb la pintura com a cos simptomàtic, només que aquí la narració és la de la pròpia biografia, condensada en capes i capes de pintura. Una sinuosa línia recorre les dues...
“El projecte, al principi, era tan ambiciós com indefinit i obert. El galerista Marc Domènech volia produir i presentar una exposició de Xavier Escribà que pogués ser important i significativa en les trajectòries de l’artista i de la galeria. Tots dos han volgut fer –i ho han aconseguit- una...
“(...) Xavier Escribà (París, 1969) ha construït una línia de la vida flotant en la qual capes de pintura que funcionen com epidermis van cobrint la superfície segons passen els anys. Així, un tub de ferro acerat de 95,3 metres que recorre, suspès, les parets de la galeria serveix com autoretrat...
“Xavier Escribà (París, 1969) va decidir un bon dia que la seva mirada a la pintura no era com obrir una finestra per reflectir el que hi havia darrere; ni tan sols usar l’enquadrament de la finestra, sinó deconstruir la finestra. Utilitzar la pintura com a pretext, objecte i subjecte del seu...
“Aquesta instal·lació ex professo d’Escribà (París, 1969) dona un pas respecte a la seva particular manera d’entendre la pintura (...). Això explicaria la franja-corda-banderola que recorre la galeria, no només una clara transgressió a l’anatomia de llenguatges, sinó una buscada carnositat de la...
