Magda Bolumar Chertó (1936), malgrat haver-se dedicat tota la vida a conrear una pràctica artística extraordinàriament visionària i d’un lirisme profund, delicat i molt variat, sempre se l’ha emmarcada en el context dels artistes informalistes dels anys seixanta. La seva obra, però, també ens descriu una artista especialment interessada a establir confluències entre elements orgànics i constructius desmarcant-se precisament d’aquells artistes de la seva època que trobaven en el gest, en la textura i en l’alteració física del camp pictòric el seu mode d’expressió.

L’estil de Magda Bolumar es caracteritza per la presència de formes que semblen evocar un món entre oníric i còsmic. Els seus dibuixos destaquen per l’ús de fines i rítmiques línies traçades sobre fons nebulosos de colors intensos. La seva intenció és establir, a partir d’entramats i estructures geomètriques que aporten ordre i equilibri, unes tensions compositives que arribin a evocar constel·lacions o ramificacions sorgides de la natura.

Magda Bolumar inicia la seva trajectòria artística entre finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta. Connecta amb els membres del grup Dau al Set a mitjans dels anys cinquanta i coneix l’escultor Moisès Villèlia, amb qui es casa uns anys més tard. Participa en diverses exposicions col·lectives a Mataró i Barcelona, i en realitza d’individuals al Museu Municipal de Mataró, a la Sala Gaspar o a la galeria Siglo XX de la Fundación Hallo de Quito (Equador). Als anys seixanta comencen les seves primeres experiències amb la tela de sac o “xarpellera” les quals manifesten, en paraules de M. Lluïsa Borràs, “una imparable alliberació de forces, cerebrals la majoria, que desemboquen en tensions d’ordidura en trama, formes estrellades o paral·lelismes reveladors d’una alliberació intel·lectual, de talent i rigor constructiu”.