Luis Claramunt. Anys 80

Luis Claramunt, "A gatas", 1986 oli sobre tela 145 x 180 cm
Luis Claramunt, "La chabola", 1980 oli sobre tela 116,5 x 148,5 cm
Luis Claramunt, "Alameda IV", 1985 oli sobre tela 200 x 300 cm
Luis Claramunt, "Madrid", 1985 oli sobre tela 81 x 100 cm
Luis Claramunt, "Puerto amarillo", 1985 oli sobre tela 200 x 250 cm
Luis Claramunt, "La taberna II", 1985 oli sobre tela 81 x 100 cm
Luis Claramunt, "Embarcadero (Guadalquivir)", 1985 oli sobre tela 200 x 300 cm
Luis Claramunt, "Sin título (Cañizo)", 1986 oli sobre tela 81 x 100 cm
Luis Claramunt, "Sin título", oli sobre tela 81 x 100 cm
Luis Claramunt, "El Hamman", 1986 oli sobre tela 100 x 81 cm
Luis Claramunt, "Encantador de serpientes", 1986 oli sobre tela 160 x 200 cm
Luis Claramunt, "Tres figuras en la plaza", 1986 oli sobre tela 132 x 155 cm
Luis Claramunt, "Figuras, ciudad y tambor", 1987 oli sobre tela 140 x 150 cm
Luis Claramunt, "Paisaje violeta", 1988 oli sobre tela 81 x 100 cm
7 Maig - 23 Juny 2016

Cinc raons per visitar l'exposició:

1.- L’exposició proposa, amb prop d’una seixantena d’obres, un recorregut representatiu per la producció artística que Luis Claramunt va fer durant els anys 80.

2.- La selecció mostra la predilecció de l’artista pels espais urbans en els que hi troba escenes reals lligades a una vida sense filtres i que l’aproximen a un món instintiu i immediat. 

3.- Barcelona, Madrid, Sevilla i Marràqueix són per a ell fonts inesgotables d’inspiració durant aquests anys.

4.- Malgrat la rellevant mostra que el MACBA li va dedicar al 2012, Claramunt segueix sent un artista poc conegut. 

5.- Els principals objectius d'aquesta exposició són conectar l'obra de l'artista amb el públic de Barcelona i ampliar el coneixement sobre la pintura que es va realitzar durant la dècada dels anys 80. 

"Luis Claramunt. Anys 80"

“Luis Claramunt. Anys 80” proposa, a través de prop d’una seixantena d’obres, un recorregut extens i representatiu per una dècada molt important de la carrera artística del pintor. Es tracta d’una pintura marcadament expressionista, en la que hi predomina una pinzellada dinàmica i vibrant. L’energia que desprenen els seus olis i aquarel·les guanya poder descriptiu i dramatisme amb la utilització d’una paleta de colors intensa, alhora que extraordinàriament curta, en la que hi abunden els blaus i els ocres. El propi artista ens descriu el seu procés de creació amb les següents paraules: “Pel que fa a l’execució i al plantejament de l’obra en general, és l’ús de la taca sense esquema previ, feta sense sentit, i després extraient-ne una idea, una sensació, i acoblant-la a un record; en suma, barrejant-hi dues realitats: una de més directa, l’accident fortuït, i una altra de menys real, la que pugui donar la voluntat, la memòria, la memòria inconscient.”
Durant aquesta dècada, l’artista pinta principalment espais urbans. Carrers, places, ports, tots aquells llocs en els que s’hi desenvolupa una activitat veritablement espontània, espais en els que troba situacions i escenes reals, lligades a una vida sense filtres, i que l’aproximen a un món instintiu i immediat, poc concorde amb el rerefons familiar de la seva infància i joventut.
Luis Claramunt deixa el seu ambient familiar de l’eixample barceloní per anar a viure a les zones més humils de la ciutat, al voltant de la Plaça Reial i les Rambles, en les que troba les experiències necessàries que es convertiran en els temes de les seves pintures. Però no només Barcelona és l’escenari en el que s’emmarca la seva obra. Madrid, Sevilla i Marràqueix, entre d’altres, són també ciutats extraordinàriament importants per a ell i font inesgotable d’inspiració. De fet, tal i com Kevin Power va escriure el 1986: “A Claramunt poc li importen la història de la ciutat i les glòries passades (...) Ell s’interessa per la naturalesa dels intercanvis entre la gent i el lloc on viuen, la seva independència essencial, les seves contusions, el generós impuls d’una promiscuïtat bigarrada. Viu a la plaça del mercat on es ven el que és barat, salvatge i sagrat.”
En aquesta exposició s’han seleccionat obres corresponents a cadascun d’aquests escenaris, amb un especial èmfasi en la producció que Luis Claramunt va realitzar a Marràqueix. Acompanyat de Teresa Lanceta, artista i parella en l’època, hi va romandre llargues estades en les que la seva pintura va evolucionar vers un expressionisme sintètic cada cop més evident. Tal i com Juan Manuel Bonet descriu les obres d’aquest moment són “pintures seques, esquemàtiques, essencials, de poca matèria, basades en un dibuix amb una mica de jeroglífic, un dibuix molt propi d’ell (...)”.
L’obra de Claramunt ha estat molt poc vista a Barcelona d’ençà de la seva mort l’any 2000 i, malgrat la rellevant mostra que el MACBA li va dedicar l’any 2012, segueix essent un artista molt poc conegut. Aquesta exposició pretén que el públic de Barcelona el retrobi i en trenqui el silenci que l’envolta.

Biografia

Luis Claramunt (Barcelona, 1951 - Zarautz, 2000)

Luis Claramunt, fill de mare pianista i pare decorador, neix a Barcelona el 19 d’agost de l’any 1951. A finals dels anys 60 inicia la carrera de Filosofia i Lletres però al cap de dos anys abandona els estudis per dedicar-se professionalment a la pintura. Claramunt s’endinsa al món artístic en solitari, de manera autodidacta, i sense adscriure’s a cap escola. Aquest canvi de rumb professional el porta, a la vegada, a prendre la decisió d’instal·lar-se a viure als voltants de la Plaça Reial i abandonar la seva casa paterna iniciant, així, un procés de deslligament dels seus orígens.
A partir d’aquest moment, adopta un tipus de vida totalment bohèmia que el duu a establir i a construir forts vincles amb les famílies gitanes d’aquella època que li permeten familiaritzar-se amb la seva cultura i les seves costums. Aquest context desperta en Claramunt una afició, tal i com ell mateix descrivia, pel “costat dur de les ciutats”, és a dir, les lluites de galls, els toros, els ports, els barris xinesos, els bars de matinada, els mercats de carrer...
Tots aquests ambients de les ciutats, sovint marginals i perillosos, són els que interessen a Claramunt. D’aquest moment són els seus paisatges urbans amb marcat caràcter dramàtic i les seves pintures amb temàtiques de personatges deformats i grotescos que s’expressen a les teles per mitjà d’una pinzellada enèrgica i dinàmica, dominada per una curta paleta de colors en la que predominen els tons terrossos i blavosos. En definitiva, una pintura clarament expressionista que mostra les influencies derivades de la seva admiració per les obres de Van Gogh, Picasso, Nonell, Soutine, Munch o Schiele.
A mitjans dels anys 80 es trasllada a viure a Madrid on s’instal·larà després de passar llargues temporades intermitents a diverses ciutats com Bilbao, Sevilla i Marràqueix. En aquesta última hi viatja sovint des de Sevilla, i d’aquestes estades en surten grans obres que mostren un llenguatge perfeccionat i en les que els personatges passen a ser els protagonistes principals de les teles.
A finals dels anys 80 la seva obra es torna més madura, exempta d’elements expressius i en evolució cap a una pintura més sintètica. La taca deixa pas a la línia, i el color i la textura perden cert protagonisme. Als anys 90 s’instal·la definitivament a Madrid on la seva obra es va tornant més abstracta.
Luis Claramunt mor a Zarautz a l’edat de 49 anys durant la matinada del 18 de desembre del 2000.

Notícies relacionades: