ARCO E-XHIBITIONS. Vicenç Viaplana. Visions i cadències

Una breu cartografia d’analogies formals elaborada a partir de la confrontació de l’obra de Vicenç Viaplana dels anys 70 amb la realitzada a partir de l’any 2000.

“En llenguatge musical, una cadència és el final d’una frase musical que conté punts de repòs o de disminució de la tensió que li donen un caràcter suspensiu. [...] Hi ha una altra accepció de la paraula, quan es refereix a una de les parts d’un concert: aquell passatge en què un dels intèrprets té l’ocasió de demostrar el seu virtuosisme, i això tant és vàlid per al violí de Niccolò Paganini com per a la guitarra de Frank Zappa. Aquesta exposició s’ajusta perfectament a les dues accepcions d’aquest terme musical. D’una banda, descobreix el virtuosisme de Viaplana en el dibuix i en la pintura, i de l’altra, ens convida a submergir-nos en les tensions generades per cadascun dels diàlegs proposats, que acaben esdevenint una cadència suspensiva que provoca ganes de saber què hi havia abans i què vindrà a partir d’ara en la seva obra.” (Montse Frisach ‘Visions inconscients, cadències en suspensió’)