Enric Planasdurà (Barcelona, 1921-1984) és un dels pocs artistes catalans contemporanis que han tractat a fons la geometria. La galeria Oriol li ha dedicat una antològica que abasta el període 1949-1974, a través del qual podem endevinar les seves evolucions d’un surrealisme amb troballes cubistes fins a la geometria de síntesi, tot passant per una etapa informalista, durant la dècada dels 60.