Xavier Escribà (París, 1969), un artista que va emergir als noranta (...) afronta el seu procés de creació amb la ferma convicció que (encara) es poden transgredir els convencionalismes de la pintura sense contradir-la. Fa temps li vaig sentir a dir: “No puc fer quadres i vull fer pintura”, de manera que és en la frescor del terra on solidifica capes i capes de pintura acrílica sobreposades fins convertir-les en una densa pell pictòrica, flexible i manipulable, o en una massa compacta estratigràfica que invoca els pòsits del llegat artístic del XX.