Alberto Magnelli

1888 - 1971
Contacta’ns per altres peces disponibles: 
Alberto Magnelli, "Pierres nº 4G", 1933 témpera i fil sobre tela 125 x 86 cm.
Alberto Magnelli, "Sense títol", 1941 tinta i llapis sobre paper 21 x 27 cm.
Alberto Magnelli, "Musique", 1941 collage 35 x 27 cm.
Alberto Magnelli, "Sense títol", 1941 tinta, sèpia i llapis sobre paper 26,7 x 22,2 cm.
Alberto Magnelli, "Sans titre", 1959 retoladors sobre paper de tapisseria 47,5 x 63,5 cm.
Alberto Magnelli, "À perte de vue", 1949 oli sobre tela 162 x 114 cm.

Alberto Magnelli (Florència, 1 juliol 1888 – 20 abril 1971) és un dels artistes més representatius de la primera meitat del segle XX i dels pocs que millor resumeixen tots i cadascun dels postulats plàstics més rellevants d’aquest important període. Magnelli després d’uns inicis pictòrics influenciats pel cromatisme i la delicadesa de Gustav Klimt, de seguida es va sentir atret pels plantejaments trencadors que el Cubisme i el Futurisme presentaven. Els seus lligams amb el Futurisme però  foren relativament superficials i se’n va distanciar al cap de poc temps. L’interès en el pes de la tradició i la necessitat de romandre en tot moment independent, evitant les classificacions, varen contribuir a accelerar aquest distanciament alhora que marcarien la seva actitud vers l’art durant tota la seva trajectòria artística.

L’obra realitzada a la seva primera etapa, compresa entre 1909 i 1918, es defineix per un esquematisme que oscil·la entre la figuració i l’abstracció i per un extraordinari ús del color. A principis dels anys 20 la seva pintura es caracteritza per la utilització d’una gama cromàtica més apagada i un retorn a una figuració de temàtica senzilla. Ja en els anys 30, i instal·lat definitivament a París, Magnelli realitza la famosa sèrie de pintures anomenades “Pierres”, i a partir de 1935 la seva immersió en l’abstracció geomètrica ja es definitiva. Durant els anys 40 les seves obres presenten unes estructures compositives complexes i arquitectòniques, i en els anys 50 i 60 busca concentrar-se en una geometria més controlada basada en suaus equilibris i defugint de l’estricta simetria. Magnelli mor el 20 d’abril d’un atac al cor.